Safareig
by Ramon Gilabert i Marc Collado
El teu aperitiu setmanal on analitzem com la tecnologia està canviant la societat que ens envolta. Cada dilluns, en 20 minuts, i exclusivament en català.
Podcast episodes
Punt i a part
Tal com promet el subtítol de Safareig, perseverant, malgrat que plogui o siguem de vacances, t'hem acompanyat cada dilluns, de manera ininterrompuda, durant mig centenar de capítols. Una fita que escriu un punt i a part a la nostra humil història. Show notes: Per en Ramon, que se sent alhora "trist, content, i emocionat", se sorprèn de mirar enrere i escoltar, de nou, les primeres entregues. Recorda la història de com va començar tot, una preparació de quasi sis mesos que culminà amb l'article de llançament al Núvol. Somriu als inicis, l'escassa fluïdesa al expressar-nos, el pobre so, i la falta de química entre ambdós. Tot i això, en celebra la millora dels recents capítols i el molt que hem après plegats durant el procés. Per la seva banda, el Marc sent orgull per la modesta empremta que Safareig ha imprès al panorama cultural català. Parla del podcast com a "tot el que se li pot demanar a un projecte personal" i recorda converses amb oients. La joia de crear i posar quelcom a les orelles d'una petita, però fidel, audiència i que genera un impacte positiu en les seves vides. Que ningú s'espanti que Safareig ni s'acomiada ni se'n va enlloc. Simplement es permet una petita pausa. Un respir, per reflexionar, agafar aire, i tornar aviat amb un format renovat. Un format menys previsible, però més reflexiu, que no imposi una taxa tan punyent a les nostres agendes. Però sobretot, un que ens permeti centrar-nos al que ens agrada, a fer més recerca, generar contingut profund, i així aportar més valor al producte i a vosaltres, oients, que ens heu acompanyat durant quasi un any. Bon capítol aquest, ha estat guapo això. Especialment, a tots vosaltres, moltes gràcies, de tot cor.
La virtut de la bellesa
Feia temps que en Ramon volia parlar de dues de les seves passions: tecnologia i futbol. A través de les figures de Steve Jobs i Johan Cruyff emprenem un viatge històric per aquestes indústries i així entendre com cada un d'ells ha contribuït a la seva particular revolució. Show notes: En Ramon opina que si dues temàtiques defineixen aquest podcast són la tecnologia i, sorprenentment, el futbol. Malgrat que podem estar més o menys d'acord amb aquesta afirmació, sí que és cert que una cerca ràpida per la pàgina de Safareig indica que no fa ni tan sols un mes dedicàvem un capítol sencer a homenatjar la indústria tecnològica i en repetides ocasions, Messi o la super lliga han estat al·lusions recurrents del programa. El primer protagonista d'avui, Steve Jobs, fou el cofundador d'Apple i qui lliberà la indústria de la computació de "la pantalla negra i les comandes de terminal" per a convertir-la en un espai creatiu amalgamat amb les arts més liberals. El segon "convidat" del capítol, Johan Cruyff, jugador i entrenador del Barça, qui dotà de personalitat i eloqüència a un equip mediocre que acabà marcant una època — i que culminava amb la consecució de la primera Lliga de Campions l'any 1992.
Vichy amb molt gel i llimona
És curiós que un llegat cultural mil·lenari determini, de manera invisible, els tabús de la nostra societat. No només això, sinó que de retruc, ha acabat donant forma a un Internet que amaga gran part del seu contingut en racons clandestins, inaccessibles per la majoria. Show notes: Avui sí que tenim trencaclosques, malgrat això, el capítol comença amb un "Ici c'est Paris" en referència a la marxa de Messi al Paris Saint-Germain i un possible vincle amb la super lliga, de la qual en parlàvem en la trenta-tresena edició del podcast. Ja tornant al tradicional trencaclosques, les pàgines més visitades al món són, evidentment, Google i YouTube. Hem de recular fins a la desena posició per trobar la primera pàgina de contingut adult — a la qual, evidentment, no hi enllaçarem. Digui-li la Deep Web espanyola o una mala postproducció de The Verge, en Ramon descobrí la magnificència oculta d'Internet en un article de Xataka — on en comparaven la seva estructura a la d'un iceberg. Molts hem sentit alguna vegada que els tres sectors que lideren l'activitat econòmica a escala mundial són la droga, l'armament, i la prostitució. Malgrat que no hem trobat bones fonts per contrastar aquesta versemblant anècdota de sopar familiar, si podem secundar-la amb una sòlida referència al capítol Terraplanistes a Tor — on parlem de les infraestructures locals finançades pel contraban. Per poder reviure l'experiència de qui millor ha entès el concepte "Vichy amb molt gel i llimona", amb un balanç perfecte d'acidesa, fred, i dimensió de la bombolla, hauràs d'anar aquí.
No sabràs ni trucar al timbre
Un efímer missatge de text provinent del Departament de Salut es converteix en la guspira d'una retrospectiva al voltant de la privacitat. Un dret fonamental vulnerat, i un vell amic de Safareig que ningú ens ha explicat que tenim i que estem perdent sense tan sols adonar-nos. Show notes: Aprofitem aquestes notes del capítol per a consolidar tot el contingut que hem anat publicant en el curs de Safareig tangencialment relacionat a la privacitat. En els capítols dos i tres parlàvem de com la pandèmia ha resultat ser l'excusa perfecta per consolidar tendències socials inacceptables. La conversa d'avui comença mencionant un vídeo sobre la implacable capacitat de l'algorisme de TikTok per entendre de manera implícita i silenciosa les teves preferències. En els capítols vuit i deu analitzàvem a fons com aquesta xarxa social ens manté hores i hores enganxats de manera inconscient. En el capítol Un amic indiscret i el posterior article No ens escolten utilitzem l'amic Jordi per analitzar com empreses com Google o Facebook poden arribar a preveure les nostres accions i, fins i tot, conèixer-ns millor que nosaltres mateixos. En el capítol Influencers virtuals, acompanyat de l'article El gerro trencat, ens servia per explicar una nova ona de creadors digitals que comparteixen una fesomia molt curiosa: que no són de carn i ossos. Finalment, i d'aquest en fa ben poquet, en el capítol Res a amagar, de la mà de l'article Panopticon, intentàvem donar resposta a per què la privacitat és un dret fonamental i la nostra única arma en una guerra asimètrica contra organitzacions que ens coneixen millor que nosaltres mateixos.
Un cas d'èxit
Per commemorar que per molts són dies de vacances, hem preparat un capítol especial. Un homenatge a la indústria a qui hem dedicat professionalment els millors anys de les nostres vides on t'expliquem la història de com hi vam gravitar i què ens va enamorar des del primer dia. Show notes: Parlem de la figura de Bill Atkinson, qui liderà el disseny i el desenvolupament de la interfície d'usuari als inicis d'Apple i posteriorment s'uní al grup d'aventurers que, el 1984, ens van portar el Macintosh al món. Durant el trencaclosques d'avui aprenem que Charles Babbage dissenyà el primer ordinador a mitjans del segle XIX. Una màquina de més de tres-cents quilos capaç "tan sols" de resoldre sistemes d'equacions de fins a vint-i-nou variables. Com que l'ordinador de Babbage no disposava encara de transistors, es fa difícil extreure una comparació directa amb les màquines modernes. Per fer-ho, si que podem contrastar els quatre mil i escaic transistors del Apple I versus els del nou M1, que es compten en bilions. Al llarg del capítol hem deixat caure unes quantes perles que sens dubte val la pena afegir a la llista de lectura estival. Entre elles, la pel·lícula The Big Short, que utilitzem com a paral·lelisme per descriure l'atracció de talent a un mercat per motius purament econòmics; el llibre Creative Selection, on entendràs per què el pare del Ramon, malgrat tenir els dits gruixuts encertava de lletra cada vegada que premia el teclat de l'iPhone; i finalment la Keynote de 1984 on un Steve Jobs en corbatí de llacet, introduïa el Macintosh al món, amb una veu robòtica que poc té a veure amb la dels assistents de veu contemporanis.