You are using an old version of Internet Explorer, which is not supported any more by Microsoft. To fully take advantage of our service, we recommend to user a modern browser, such as Google Chrome.
Les dades són inequívoques: l'expectativa de vida no para de créixer, estem reduint la pobresa... Malgrat això, ens encanta aureolar els vells temps. Avui, un pessimista pragmàtic i un optimista racional t'expliquen per què el món està millor que fa cent anys.Notes de l'episodi:Aquest és l'article de Quora que nodreix la recerca de l'Àlex ... See more
El que m'has dit quan t'he preguntat com estàs al principi o no? Que la vida és una merda i després et mors, no? M'ha semblat com el millor pretext per parlar del que anem a parlar avui. És humor britànic, em sembla que és una pel·li. I de fet jo juraria, juraria perquè no miro aquestes coses, que ho tinc a l'estatus de WhatsApp. Si ho trobo d'una brillantor o brillantesa, no sé quina és la paraula correcta, segurament brillantor, increïble. És cinisme il·lustrat i és una manera de veure la vida. Tu ja et planteges l'escenari com que el teu baseline, els teus estàndards d'acceptació són que tot és dolent, tot va cap avall, tot és miserable i aleshores qualsevol cosa que la vida et sotrengui és positiu. Fa molts anys que em considero que soc un pessimista pragmàtic. Jo tant deixo pensar el
Foc a Terra by Àlex R. Bacardit i Marc Collado