Punt i a part
La virtut de la bellesa
Vichy amb molt gel i llimona
No sabràs ni trucar al timbre
Un cas d'èxit
Si no saps què vols, és caprici
En fonamental desacord
Compra't un rodet
Messi en pilotes
Res a amagar
1 de 5
Tal com promet el subtítol de Safareig, perseverant, malgrat que plogui o siguem de vacances, t'hem acompanyat cada dilluns, de manera ininterrompuda, durant mig centenar de capítols. Una fita que escriu un punt i a part a la nostra humil història. Show notes: Per en Ramon, que se sent alhora "trist, content, i emocionat", se sorprèn de mirar enrere i escoltar, de nou, les primeres entregues. Recorda la història de com va començar tot, una preparació de quasi sis mesos que culminà amb l'article de llançament al Núvol. Somriu als inicis, l'escassa fluïdesa al expressar-nos, el pobre so, i la falta de química entre ambdós. Tot i això, en celebra la millora dels recents capítols i el molt que hem après plegats durant el procés. Per la seva banda, el Marc sent orgull per la modesta empremta que Safareig ha imprès al panorama cultural català. Parla del podcast com a "tot el que se li pot demanar a un projecte personal" i recorda converses amb oients. La joia de crear i posar quelcom a les orelles d'una petita, però fidel, audiència i que genera un impacte positiu en les seves vides. Que ningú s'espanti que Safareig ni s'acomiada ni se'n va enlloc. Simplement es permet una petita pausa. Un respir, per reflexionar, agafar aire, i tornar aviat amb un format renovat. Un format menys previsible, però més reflexiu, que no imposi una taxa tan punyent a les nostres agendes. Però sobretot, un que ens permeti centrar-nos al que ens agrada, a fer més recerca, generar contingut profund, i així aportar més valor al producte i a vosaltres, oients, que ens heu acompanyat durant quasi un any. Bon capítol aquest, ha estat guapo això. Especialment, a tots vosaltres, moltes gràcies, de tot cor.
Feia temps que en Ramon volia parlar de dues de les seves passions: tecnologia i futbol. A través de les figures de Steve Jobs i Johan Cruyff emprenem un viatge històric per aquestes indústries i així entendre com cada un d'ells ha contribuït a la seva particular revolució. Show notes: En Ramon opina que si dues temàtiques defineixen aquest podcast són la tecnologia i, sorprenentment, el futbol. Malgrat que podem estar més o menys d'acord amb aquesta afirmació, sí que és cert que una cerca ràpida per la pàgina de Safareig indica que no fa ni tan sols un mes dedicàvem un capítol sencer a homenatjar la indústria tecnològica i en repetides ocasions, Messi o la super lliga han estat al·lusions recurrents del programa. El primer protagonista d'avui, Steve Jobs, fou el cofundador d'Apple i qui lliberà la indústria de la computació de "la pantalla negra i les comandes de terminal" per a convertir-la en un espai creatiu amalgamat amb les arts més liberals. El segon "convidat" del capítol, Johan Cruyff, jugador i entrenador del Barça, qui dotà de personalitat i eloqüència a un equip mediocre que acabà marcant una època — i que culminava amb la consecució de la primera Lliga de Campions l'any 1992.
És curiós que un llegat cultural mil·lenari determini, de manera invisible, els tabús de la nostra societat. No només això, sinó que de retruc, ha acabat donant forma a un Internet que amaga gran part del seu contingut en racons clandestins, inaccessibles per la majoria. Show notes: Avui sí que tenim trencaclosques, malgrat això, el capítol comença amb un "Ici c'est Paris" en referència a la marxa de Messi al Paris Saint-Germain i un possible vincle amb la super lliga, de la qual en parlàvem en la trenta-tresena edició del podcast. Ja tornant al tradicional trencaclosques, les pàgines més visitades al món són, evidentment, Google i YouTube. Hem de recular fins a la desena posició per trobar la primera pàgina de contingut adult — a la qual, evidentment, no hi enllaçarem. Digui-li la Deep Web espanyola o una mala postproducció de The Verge, en Ramon descobrí la magnificència oculta d'Internet en un article de Xataka — on en comparaven la seva estructura a la d'un iceberg. Molts hem sentit alguna vegada que els tres sectors que lideren l'activitat econòmica a escala mundial són la droga, l'armament, i la prostitució. Malgrat que no hem trobat bones fonts per contrastar aquesta versemblant anècdota de sopar familiar, si podem secundar-la amb una sòlida referència al capítol Terraplanistes a Tor — on parlem de les infraestructures locals finançades pel contraban. Per poder reviure l'experiència de qui millor ha entès el concepte "Vichy amb molt gel i llimona", amb un balanç perfecte d'acidesa, fred, i dimensió de la bombolla, hauràs d'anar aquí.
Un efímer missatge de text provinent del Departament de Salut es converteix en la guspira d'una retrospectiva al voltant de la privacitat. Un dret fonamental vulnerat, i un vell amic de Safareig que ningú ens ha explicat que tenim i que estem perdent sense tan sols adonar-nos. Show notes: Aprofitem aquestes notes del capítol per a consolidar tot el contingut que hem anat publicant en el curs de Safareig tangencialment relacionat a la privacitat. En els capítols dos i tres parlàvem de com la pandèmia ha resultat ser l'excusa perfecta per consolidar tendències socials inacceptables. La conversa d'avui comença mencionant un vídeo sobre la implacable capacitat de l'algorisme de TikTok per entendre de manera implícita i silenciosa les teves preferències. En els capítols vuit i deu analitzàvem a fons com aquesta xarxa social ens manté hores i hores enganxats de manera inconscient. En el capítol Un amic indiscret i el posterior article No ens escolten utilitzem l'amic Jordi per analitzar com empreses com Google o Facebook poden arribar a preveure les nostres accions i, fins i tot, conèixer-ns millor que nosaltres mateixos. En el capítol Influencers virtuals, acompanyat de l'article El gerro trencat, ens servia per explicar una nova ona de creadors digitals que comparteixen una fesomia molt curiosa: que no són de carn i ossos. Finalment, i d'aquest en fa ben poquet, en el capítol Res a amagar, de la mà de l'article Panopticon, intentàvem donar resposta a per què la privacitat és un dret fonamental i la nostra única arma en una guerra asimètrica contra organitzacions que ens coneixen millor que nosaltres mateixos.
Per commemorar que per molts són dies de vacances, hem preparat un capítol especial. Un homenatge a la indústria a qui hem dedicat professionalment els millors anys de les nostres vides on t'expliquem la història de com hi vam gravitar i què ens va enamorar des del primer dia. Show notes: Parlem de la figura de Bill Atkinson, qui liderà el disseny i el desenvolupament de la interfície d'usuari als inicis d'Apple i posteriorment s'uní al grup d'aventurers que, el 1984, ens van portar el Macintosh al món. Durant el trencaclosques d'avui aprenem que Charles Babbage dissenyà el primer ordinador a mitjans del segle XIX. Una màquina de més de tres-cents quilos capaç "tan sols" de resoldre sistemes d'equacions de fins a vint-i-nou variables. Com que l'ordinador de Babbage no disposava encara de transistors, es fa difícil extreure una comparació directa amb les màquines modernes. Per fer-ho, si que podem contrastar els quatre mil i escaic transistors del Apple I versus els del nou M1, que es compten en bilions. Al llarg del capítol hem deixat caure unes quantes perles que sens dubte val la pena afegir a la llista de lectura estival. Entre elles, la pel·lícula The Big Short, que utilitzem com a paral·lelisme per descriure l'atracció de talent a un mercat per motius purament econòmics; el llibre Creative Selection, on entendràs per què el pare del Ramon, malgrat tenir els dits gruixuts encertava de lletra cada vegada que premia el teclat de l'iPhone; i finalment la Keynote de 1984 on un Steve Jobs en corbatí de llacet, introduïa el Macintosh al món, amb una veu robòtica que poc té a veure amb la dels assistents de veu contemporanis.
Utilitzem el fintech i el concepte de "comprar ara i pagar més tard" com a pretext per entendre com alguns productes digitals acaben determinant, quasi sense que ens n'adonem, moltes de les (probablement innecessàries) compres i decisions que prenem al món real. Show notes: En primícia per aquesta ocasió, el Marc havia preparat la recerca. Malgrat això, en un moviment inesperat, en Ramon s'anticipà i ens comparteix que, de mitjana, un americà disposa de quatre targetes de crèdit i cadascuna acumula sis mil dollars. Endinsant-nos al fintech hem descobert un vessant del món que no coneixíem. Hem tingut aquella sensació de la qual parlem sovint d'aprendre a veure. Sensació semblant que tindràs quan vegis documentals d'escalada com Free Solo o la producció de Red Bull The Dawn Wall. Affirm és la companyia que lidera el moviment de "comprar ara i pagar més tard". Una història de creixement imparable, fundada per un dels cofundadors de PayPal, valorada en més de quinze bilions de dollars avui dia. Estem quasi commocionats al conèixer els nivells de deute públic que hem generat globalment com a societat. Cinquanta-nou trilions — amb T de Tarragona — al món, quasi la meitat dels quals només als Estats Units.
Avui provem una cosa diferent: contestem una pregunta que no té resposta fàcil. Tant és així que la conversa acaba en un acalorat debat sobre les virtuts d'Apple desenvolupant serveis. Per cert, la pregunta, com organitzar una empresa de producte en diferents etapes de maduresa. Show notes: Avui no tenim quizz, però en Ramon ens sorprèn amb una dilatada introducció sobre estructures i organitzacions empresarials on aprenem que Walmart és la companyia privada que més persones ocupa al món. Seguidament, el seu procés de recerca descobreix un obscur llibre, ja fora d'impremta, que relata el retorn de Steve Jobs a Apple a finals del segle passat. És precisament aquest retorn, de la mà d'una radical reestructuració organitzacional, qui introdueix el tema que ens ocupa. Tot i que mantenim punts de vista força allunyats durant el capítol, sí que estem d'acord en la importància d'una estructura alineada amb el problema que volem resoldre. L'organigrama acaba definint el producte que posem al mercat, o al menys això és el que predica la llei de Conway. Per il·lustrar la diferència entre organitzacions funcionals i divisionals, utilitzem exemples com el Model-T de Ford a principis del segle passat, Microsoft i la seva recent transició funcional, però sobretot, parlem d'Amazon. Si en vols saber més, a principis d'any dedicàvem un capítol sencer a desgranar el gegant del comerç electrònic.
Poc s'esperava el seu fundador que un vídeo a Kickstarter canviaria el curs d'una indústria milionària. Parlem de Peloton, una companyia nascuda a la intersecció del fitness, la tecnologia, i el media, que, des d'una bicicleta a casa, ha redefinit la nostra relació amb l’esport. Show notes: Avui obrim el capítol amb dades sobre les afiliacions a centres esportius, un mercat a l'ombra que genera més de trenta bilions de dòlars només als Estats Units. És més, al món occidental, quasi un quinze per cent de la població està apuntada a un gimnàs, tot i ser una indústria que sobreviu a base d'usuaris que no en fan ús. La campanya publicitària a la qual apunta en Ramon era el Nike Plus Men versus Women Challenge, un conjunt d'anuncis llançats el 2009 amb personalitats tan destacades com Eva Longoria, Fernando Torres, o Roger Federer. Una mostra incipient, però brillant, de l'impacte que la validació social i la competitivitat pot arribar a tenir en la motivació de l'individu. Més vídeos, aquesta és la campanya de Kickstarter a la que fem referència a la descripció. Nota que no només el prototip de la bicicleta és extremadament similar a les unitats que avui en dia comercialitza Peloton, sinó que la visió de crear una companyia a la intersecció del fitness, la tecnologia, i el media, ja era present des de l'inici. Un dels motius pels quals els usuaris de Peloton mostren tal insensibilitat al preu del producte és perquè la marca ha transcendit el que ven per a convertir-se en quasi un culte a l'exclusivitat. El documental Fyre Festival narra la història d'un personatge que en sap una cosa o dues, de com vendre exclusivitat. Són interessants les relacions para-socials que creat Peloton entre entrenadors i usuaris. Una versió humanitzada de la tradicional celebritat a qui li dediques tota la teva atenció durant la classe, fins al punt que molts d'ells han amassat audiències milionàries a través del seu rol a la plataforma.
Els gegants d'Internet, històricament ancorats en el model de negoci de la publicitat, estan començant a apostar per una monetització directa dels seus creadors. Dos models que difícilment podran conviure plegats. Show notes: Qui ens havia a dir que la creadora Blac Chyna genera ella soleta més de dos-cents milions de dollars l'any a Only Fans; i que per altra banda, el creador més exitós a Patreon — una plataforma socialment més reconeguda — a dures penes arriba al milió. Quan expliquem l'arc històric d'Internet i l'evolució de les grans plataformes digitals — un tema que analitzàvem en molt detall en un article de la Bugada — quasi adonar-se'n, en Ramon formula una nova versió de la seva famosa paradoxa. Aquesta vegada diu així: quan tot es torna de pagament, primer res és de pagament i llavors comencen a existir els bundles. Aquest tema l'hem vist des de diferents angles en anteriors ocasions. En concret, el capítol que el Marc no recordava era el de Substack i el mecenatge pels rics, on parlàvem d'aquesta transició de poder de les grans plataformes cap als creadors. Unes setmanes més tard, aquesta vegada posant l'èmfasi en l'àudio, en tornaríem a parlar de la mà de Clubhouse. Productes distribuïts a la carta, com Netflix o Spotify, són manifestacions d'una fugida endavant del concepte agregat del cable — una problemàtica fascinant que tractàvem al Gelat de Ceba. Malgrat això, aquest argument ignora un punt molt rellevant en el qual es fonamenta la lògica i raó de ser d'aquest tipus de proposta comercial.
Se'ns ha venut la privacitat com una qüestió banal reduïda al simple fet de no tenir res que amagar. Malgrat la privacitat és molt més que això: un dret fonamental i la nostra única arma en una guerra asimètrica contra organitzacions que ens coneixen millor que nosaltres mateixos. Show notes: Avui no tenim quizz, però en Ramon, a canvi, ens porta quelcom millor: la paradoxa de l'estalvi. Diu així, si la societat estalvia en conjunt, la demanda col·lectiva conseqüentment baixarà i l'economia se'n ressentirà. Per tant, en termes globals l'estalvi social acabarà essent menor que si la gent no hagués estalviat en primer lloc. Quan el Marc, amb nobles fins de recerca, experimenta amb subjectes familiars al voltant de la privacitat es recorda del Jordi. Aquest personatge és l'analogia que en Ramon fa servir durant Un amic indiscret per referir-se als rastrejadors de dades. Una bona manera per recordar-se de la importància de l'exponencialitat és pensar en la història dels escacs, on l'inventor demanà al Rei que doblés un gra d'arròs a mesura que es movia pel taulell. Alternativament pots escoltar Desconfieu del Sabadell on també parlem del tema. Fa un parell de setmanes, durant la seva conferència de desenvolupadors, Apple va presentar — entre moltes altres coses — una funcionalitat per prevenir el rastreig dels píxels amagats en correus electrònics. Per la seva banda, HEY — el client de Basecamp, de qui parlàvem en Una eminència mèdica — fou també un dels pioners en adoptar aquesta tecnologia. Si el capítol d'avui us ha deixat amb ganes de saber més sobre privacitat, aquí en podeu llegir més sobre la seva història. I si en voleu agafar un rol proactiu i aportar el vostre granet de sorra per recuperar una mica del terreny perdut, us recomanem començar a cercar la xarxa amb el buscador de Brave.